sábado, 26 de abril de 2014

Crònica duatló Girona

Per fi una mica de temps per fer alguna crònica de fa temps, la de Girona l'hauria d'haver fet, però sincerament, no la vaig volguer fer el mateix dia a la tarda.
Va ser un duatló que em va fotre moltissim, ja venia tocada d'haver abandonat a Castellfollit. Vaig anar a Girona el dia abans aixi podia entrenar una mica allà i descansar bé, els meus pares van pujar el dia del duatló.
Al matí vaig aprofitar per escalfar una mica a la bici desde l'alberg a boxes.
Abans de començar vaig trobar-me amb molts amics.

Al córrer, em notava bé, la primera volta perfecte, la segona em va costar una mica més pero amb bones sensacions. Vaig seguir fins a la T1, on no hi havia temps de tall, i una jutge em va dir que no podia agafar la bici.


Allà es va acabar per mi el duatló de Girona, en aquell moment moltissima ràbia, impòtencia i només pensar que podria haver corregut més ràpid per agafar la bici.


Vaig anar a parlar amb els jutges, em van dir que els urbanos ja havien sortit per això no vaig poguer seguir, i em van dir sense gaire educació que amb ells no hi parlés que no era cosa seva, que parlés amb algú de la organització. No vaig arreglar res i vaig enviar una queixa a la federació.

Els pares, alguns amics em vau animar en aquell moment i ho vaig agraïr moltissim. tot i que penses en allò, entre els peques, els amics, i els pares vau fer que tornés a somriure, me n'oblides una mica del que havia passat, tot i que seguia pensant-hi.
Dies després els entrenaments em van costar moltissim més i no podia parar de pensar en que havia fallat per no haver acabat els últims dos duatlons, i això em va rallar més.

Pero al final toca seguir endavant i no parar, que el camí es molt llarg, i dues curses són significatives, pero no ho són tot. Aixi que a seguir entrenant perquè la següent sigui millor. NEVER GIVE UP!

No hay comentarios:

Publicar un comentario